Fibres musculars roges de tipus I. Es caracteritzen per contenir pocs filaments de miosina. Aquestes s'utilitzen per realitzar esforços de mitja i llarga durada. A més a més disponen de una gran quanitat de mitocondris.
Fibres musculars blanques de tipus II A. Es caracteritzen per estar menys vascularitzades que les anteriors i contenen més filaments de miosina. S'utilitzen en exercicis de poca duració. Acumulen gran quantitad de glúcids i menys grases. Fibres musculars blanques de ipus II B. Es requereixen en exercicis molt intensos i ràpids, contenen menys filaments de miosina y menys vascularització que les de tipus II A. Contenen poques quantitats de glúcids i casi no acumulen lípids.
Tipus musculs
Músculs llisos: són de contracció involuntaria. Músculs dels cor: són també de contracció involuntaria que formen el cor Músculs estriats o esquelètics: són de contracció voluntaria
Teixits en els que intervé: Intervé sobretot en els músculs que estan formats per feses musculars que alhora un fes està format per una fibra muscular que és una cél·lula i aquestes s'encarréguen de la contracció i la relaxació del múscula.
Descripció: La cèl·lula muscular també anomenada fibra muscular és una cèl·lula fusiforme, multinuclear (pot tenir més d'un nucli), amb la capacitata de contraures.
Aquestà cèl·lula com totes les altres contè està formada per una membrana anomenada sarcolema, citoplasma anomenat sarcoplasma, contè orgànuls, nuclis, mioglobina (proteïna capaç d'emmagatzemar i transportar oxigen) i una xarxa de fibres anomenades actina i miosina.
Organització estructural
Amb el microscopi prodrém observar unes bandes fosques, anomenades bandes A, i unes altres de més clares, anomenades bandes I. La banda I està intersacada amb per la línea "Z", a la vegada la banda A està intersecada per la línea "M". Entre la banda A i la línea M hi trobem un espai més clar que la banda A, anomenada zona H. Aquesta és la organització de la maquinària contracil que presenten les cél·lules muscular. Tot aquest conjunt de bandes i líneas són anomenades sarcómers.
La banda I representa la actina i la banda A la miosina. Durant la conracció muscular les bandes A es mantenen fixes mentres que les bandes I s'estrenyen segons el moviment. fibra muscular
Imatges de microscopi:
En aquesta imatge de un microscopi poden observar les cèl·lules musculars del cor, les taques més fosuqes són els nuclis i les més vermelles són els filaments compostos per actina i miosina.
Patologies associades:
Alteracions de la unió neuromuscular que provoca dificultatas en la lliberació de Ach (Aceticolina, utilitzada per les neurones motores per comunicar-se amb les fibres musculars.
Localització presinàptica:interferència per la lliberació de Ach per auto-Ac.
Localització postsinàptica: bloqueig i destrucció del receptor postsinàptica del Ach que ocasiona una menor resposta muscular.
Alteracions dels canals iónics.
Paràlisis periódiques: síndrome infreqüent en els que apareixen una alteració en el potencial de repos i una perdua de potencial d'acció.
Miotonía: incapacitat de la relaxació muscular desprès d'una contracció.
Alteracions estructurals de la fibra musculars.
Distrofia muscular: alteracions estructurals de diferents proteïnes de la cél·lula muscular.
Miopatíes inflamatories: inflamació de naturaleza autoinmune.
Miopatíes metabóliques: alteracions del mecanisme d'obtenció d'energia. Videos:
En aquesta animació poden visualitzar el procès que hi ha desde que el nostre cervell envia l'estímul fins que els nostres músculs l'interpreten i fan l'acció.
Aquest video es centre més en com està format el múscul i com actuen la actina i miosina.
Nom: Cèl·lula muscular
Diferents variants:
Fibres musculars roges de tipus I.
Es caracteritzen per contenir pocs filaments de miosina. Aquestes s'utilitzen per realitzar esforços de mitja i llarga durada. A més a més disponen de una gran quanitat de mitocondris.
Fibres musculars blanques de tipus II A.
Es caracteritzen per estar menys vascularitzades que les anteriors i contenen més filaments de miosina. S'utilitzen en exercicis de poca duració. Acumulen gran quantitad de glúcids i menys grases.
Fibres musculars blanques de ipus II B.
Es requereixen en exercicis molt intensos i ràpids, contenen menys filaments de miosina y menys vascularització que les de tipus II A. Contenen poques quantitats de glúcids i casi no acumulen lípids.
Tipus musculs
Músculs llisos: són de contracció involuntaria.
Músculs dels cor: són també de contracció involuntaria que formen el cor
Músculs estriats o esquelètics: són de contracció voluntaria
Teixits en els que intervé:
Intervé sobretot en els músculs que estan formats per feses musculars que alhora un fes està format per una fibra muscular que és una cél·lula i aquestes s'encarréguen de la contracció i la relaxació del múscula.
Descripció:
La cèl·lula muscular també anomenada fibra muscular és una cèl·lula fusiforme, multinuclear (pot tenir més d'un nucli), amb la capacitata de contraures.
Aquestà cèl·lula com totes les altres contè està formada per una membrana anomenada sarcolema, citoplasma anomenat sarcoplasma, contè orgànuls, nuclis, mioglobina (proteïna capaç d'emmagatzemar i transportar oxigen) i una xarxa de fibres anomenades actina i miosina.
Organització estructural
Amb el microscopi prodrém observar unes bandes fosques, anomenades bandes A, i unes altres de més clares, anomenades bandes I. La banda I està intersacada amb per la línea "Z", a la vegada la banda A està intersecada per la línea "M". Entre la banda A i la línea M hi trobem un espai més clar que la banda A, anomenada zona H. Aquesta és la organització de la maquinària contracil que presenten les cél·lules muscular. Tot aquest conjunt de bandes i líneas són anomenades sarcómers.
La banda I representa la actina i la banda A la miosina. Durant la conracció muscular les bandes A es mantenen fixes mentres que les bandes I s'estrenyen segons el moviment.
fibra muscular
Imatges de microscopi:
En aquesta imatge de un microscopi poden observar les cèl·lules musculars del cor, les taques més fosuqes són els nuclis i les més vermelles són els filaments compostos per actina i miosina.
Patologies associades:
Alteracions de la unió neuromuscular que provoca dificultatas en la lliberació de Ach (Aceticolina, utilitzada per les neurones motores per comunicar-se amb les fibres musculars.
Localització presinàptica:interferència per la lliberació de Ach per auto-Ac.
Localització postsinàptica: bloqueig i destrucció del receptor postsinàptica del Ach que ocasiona una menor resposta muscular.
Alteracions dels canals iónics.
Paràlisis periódiques: síndrome infreqüent en els que apareixen una alteració en el potencial de repos i una perdua de potencial d'acció.
Miotonía: incapacitat de la relaxació muscular desprès d'una contracció.
Alteracions estructurals de la fibra musculars.
Distrofia muscular: alteracions estructurals de diferents proteïnes de la cél·lula muscular.
Miopatíes inflamatories: inflamació de naturaleza autoinmune.
Miopatíes metabóliques: alteracions del mecanisme d'obtenció d'energia.
Videos:
En aquesta animació poden visualitzar el procès que hi ha desde que el nostre cervell envia l'estímul fins que els nostres músculs l'interpreten i fan l'acció.
Aquest video es centre més en com està format el múscul i com actuen la actina i miosina.